dia_ mundial_del_art

Les dones i l’art en el Dia Internacional de l’Art

dia_ mundial_del_art

Aquest divendres, 15 d’abril, se celebra el Dia Mundial de l’Art, una data que té l’objectiu de donar-li protagonisme a l’art i al pensament creatiu. Així ho va proposar l’Associació Internacional de les Arts Plàstiques, AIAP, i d’aquesta manera es va oficialitzar el 2019 per la UNESCO. Aquesta setmana, per celebrar aquesta data, volem donar-li un espai a l’art com la cafeteria creativa que som. Però, a més a més, volem donar-li protagonisme al paper de la dona en aquest món!

Leonardo da Vinci va néixer un 15 d’abril, motiu pel qual es va decidir establir aquest dia per celebrar el Dia Mundial de l’Art. Aquest artista va abraçar a totes les arts que existeixen en el nostre planeta. Va ser un gran pintor, escultor, dissenyador, arquitecte, poeta, biòleg i va tocar moltes d’altres. Sense dubte, va adquirir l’art com a forma d’expressió! I és que l’art no deixa de ser això, una expressió de la vida, pensaments i sentiments a través de la pintura, les lletres, les rimes… en definitiva, a partir de la creació!

El paper de la dona en l’art

Com en molts àmbits de la societat, les dones no han estat prou reconegudes ni valorades en el món de l’art. De fet, el valor econòmic de les obres realitzades per dones era molt inferior a la d’artistes d’homes. Com a prova, els milers d’artistes homes que es troben en un dels museus més importants del món, el Museu del Prado, al costat de la meitat d’un centenar de dones artistes que es troben en aquest museu. 

Però, evidentment, des de fa molts segles les dones han creat obres d’una gran qualitat i han aconseguit desafiar aquesta desigualtat en el món de l’art. 

Una de les primeres manifestacions artístiques va ser en el segle X, en l’edat mitjana. El llibre Comentario del Apocalipsis de Beato de Liébana va ser escrit pel monjo Emeterio i Ende, una monja que firmava com pintora i serventa de Déu

Cinc segles després, en el segle XV, Itàlia va experimentar un canvi en la valoració social de l’artista, que es va anar estenent, després, en el renaixement i el barroc. Els artistes, en aquesta època, van reivindicar la importància de què arts com la pintura, l’escultura o l’arquitectura fossin considerades arts lliberals, ja que requerien uns coneixements i un nivell intel·lectual elevat. És per aquest motiu que es van formar els artistes, homes i dones, en matèries com la física, la geometria, l’anatomia o l’aritmètica. No obstant això, en aquella època les dones havien d’accedir al món de l’art de la mà del seu marit, pare o protector artista

Sofonisba Anguissola, que pertanyia a la noblesa i a la Cort espanyola, va ser una pintora d’èxit del renaixement! Va ser el seu talent el què li va cridar l’atenció a Miquel Àngel, que va acabar sent el seu tutor en el món de l’art. La seva pintura va ser molt important a Itàlia i Espanya

En el barroc, Artemisia Gentileschi va ser una pintora molt reconeguda a Itàlia, encara que al morir, la seva obra va perdre valor i va caure en l’oblit. Va aconseguir ser la primera dona que va entrar en l’Academia del Disgno florentina. Per altra banda, en aquella època Luisa Roldán va despuntar a Espanya com a una gran escultora

En l’època de la il·lustració el camp professional de les dones es va veure més ampliat, motiu pel qual l’ensenyament artístic també es desenvolupa amb escreix, convertint a moltes artistes en mestres de disciplines com el dibuix, la pintura o la música. No obstant això, va continuar sent una etapa on moltes dones eren excloses de les Acadèmies, espais on els artistes podien formar-se. I les que van poder accedir, com Angelica Kauffmann o Elisabeth Louis Vigée-Lebrun no podien acudir a algunes classes, com les de pintura nua. 

En el segle XIX, les dones artístiques van créixer i es reconeixen com a tal, com a artistes per a tota la societat. Aquesta és una època en què les dones van adquirint drets socials i laborals. Encara que continuen tenint problemes per accedir a les Acadèmies. No va ser fins a la segona meitat del segle on les grans Escoles de Belles Arts començaven a acceptar a les dones. 

Per finalitzar, en el segle XX, artistes com la feminista Frida Kahlo van trepitjar amb força en el nostre món i van tenir molt de pes en la nostra història, tant com a dona com a artista. Altres artistes com Georgia O’Keefe, Berthe Moristot, Sonia Delaunau o les escriptores Maruja Mallo o María Zambrano són les grans conegudes del segle avantguardista. 

La dona artista en l’actualitat

Tota una lluita de segles i anys comença a donar el seu fruit. I és que, en l’actualitat, comencen a crear-se campanyes on es promou la visibilitat d’obres d’art en museus; cada cop hi ha més poetes i novel·listes dones que envaeixen les biblioteques i les llibreries més importants de la nostra societat. Sense dubte, avui en dia no podem concebre l’art distanciat de la dona

La veu artística femenina és molt rellevant i té molt de pes en la nostra cultura. I ho continuarà sent per sempre més!

Tags:
,