06 abr Com veiem els colors?

Tenir davant una enorme i variada paleta de colors per poder començar a crear la nostra peça de ceràmica i vestir-la de diferents tons, per a nosaltres, és un acte molt normalitzat. Però, ens hem parat a pensar en algun moment com aconseguim veure els colors? Quin és el procés que fa el nostre cervell per poder-nos donar el plaer de veure la vida en color? En aquest article, resoldrem tots aquests dubtes!

A la retina, més concretament, a la capa de fotoreceptors, tenim unes cèl·lules fotosensibles anomenades cons i bastons. Gràcies a l’estimulació que es crea amb diferents longituds d’ones de llum sobre aquestes dues parts del nostre ull, aconseguim veure els objectes i tot el que està en el nostre voltant amb una gamma cromàtica diferent. I és que l’ésser humà pot veure fins a 10 milions de colors diferents!

En el 1666 Isaac Newton va descobrir que el color, realment com el coneixem nosaltres, no existeix! És el nostre cervell qui interpreta els colors gràcies a la llum. Ho va descobrir mentre estava a una habitació, a les fosques, deixant passant un trosset de llum blanca a través d’un forat. Un feix de llum que va fer passar per una base triangular i es va descompondre en sis colors diferents en la paret: el vermell, el taronja, el groc, el verd, el blau i el color violeta.

Així doncs, si en aquest moment mires el carrer i et fixes en el verd dels arbres és perquè les fulles absorbeixen tots els colors menys el verd, que és el que es reflecteix a la seva base. I per aquest motiu sempre ha d’haver-hi llum per poder veure colors. Quan és fosc, és pràcticament impossible diferenciar els tons cromàtics d’un objecte.

Però, tornem al funcionament del nostre cos. A través d’aquestes cèl·lules, recollim la llum solar i la transformem en impulsos elèctrics, que enviarem immediatament al nostre cervell a través del nervi òptic. El nostre òrgan visual, l’ull, serà l’encarregat de crear la sensació de colors a la nostra visió, ja que és l’òrgan que s’encarrega de processar la llum.

Segons la teoria de Thomas Young, realitzada el 1802, sobre la visió de color, i ampliada posteriorment per Hermann vos Helmholtz, existeixen tres receptors de colors diferents que posseeixen una sensibilitat distinta.

Una teoria que serà, més tard, confirmada gràcies a la microespectrofotometria, en el que es van identificar tres classes de cons a la retina, i que cada un contenien un fotopigment diferent. Per aquest motiu, alguns són més sensibles a les longituds d’ones llargues, d’altres a les mitjanes i la resta a les ones curtes.

Sense dubte, hi ha moltes teories que han investigat aquest tema, la visió del color. No obstant això, la ciència segueix descobrint gràcies als avenços que experimenta la tecnologia per poder crear noves teories i noves afirmacions!

Sigui com sigui, nosaltres seguirem envaint de colors les nostres peces. Per cert, quin és el teu color preferit?